Reseña del editor «Series tan amable de portar-me una rosa?», és el que demana la Bella al seu pare quan ell se’n va. Però la rosa que cull és d’un jardí d’un monstre esgarrifós, la Bèstia, que li exigeix a canvi que la seva filla vagi a viure amb la Bèstia. La Bella hi accedeix per salvar el seu pare i, a mesura que coneix la Bèstia, s’adona que, darrere d’aquell aspecte lleig i terrible, s’amaga un cor molt bondadós. Ara bé, la podrà estimar? Les il·lustracions, figures i sanefes d’aquest llibre estan inspirades en l’art de Walter Crane, l’edició del qual de La Bella i la Bèstia va ser publicada per primer cop el 1874. Biografía del autor Gabriele-Suzanne Barbot de Vileneuve (1685-1755) és una novel·lista francesa que va escriure La Belle et La Bête (La Bella i la Bèstia), la qual va ser publicada per primer cop el 1740. Basada en un conte que data de fa milers d’anys, el relat de Villeneuve és la versió escrita més antiga que es coneix. Tenia l’extensió d’una novel·la i, després de la seva mort, el 1755, l’obra va ser abreujada i reescrita per Jeanne-Marie Leprince de Beaumont. La versió de Beaumont va ser publicada el 1756 en la seva cèlebre obra Magasin des Enfants. Beaumont no va reconèixer Villeneuve com l’autora de La Belle et la Bête, i sovint és considerada com l’autora d’aquest conte tan famós. La seva versió abreujada és la que és més coneguda avui dia. Walter Crane (1845-1915) va ser un artista i il·lustrador de llibres anglès que, juntament amb Randolph Caldecott i Kate Greenaway, és considerat un dels autors de llibres infantils més influents de la seva generació. Crane va ser membre del moviment Arts and Crafts i es va dedicar no tan sols a pintar quadres i il·lustracions per a llibres infantils, sinó també a crear rajoles i altres obres d’art decoratives. Del 1859 al 1862, Crane va ser aprenent del tallador de fusta William James Linton i va tenir l’oportunitat d’estudiar l’obra de molts artistes contemporanis, com Sir John Tenniel, l’il·lustrador d’Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall.
