Reseña del editor
Un document sobre la situació de les dones a l'Afganistan, que analitza la seva situació en profunditat i fa balanç dels èxits aconseguits i el llarg camí que queda per recórrer, de la mà de dos professionals que coneixen la realitat afganesa en profunditat: la reportera Mònica Bernabé, única periodista espanyola establerta permanentment a l'Afganistan, i el periodista i fotògraf Gervasio Sánchez. Un llibre que mostra la realitat de les dones a l'Afganistan, un país en què viuen contínues violacions flagrants dels drets humans, acompanyades d'una impunitat generalitzada i un pes enrome de la tradició, que ofeguen la vida de les dones. Fotografies que conviden a reflexionar per tal de seguir lluitant pel respecte dels drets humans arreu del món. El silenci i la indiferència ens fan còmplices i estimulen els agressors a continuar tractant les dones com unes ombres furtives sense drets. La manca d'empatia i solidaritat cap a les víctimes és tan condemnable com l'agressió. Aquest llibre està dedicat a totes les persones que lluiten per eradicar uns graus d'impunitat i de violència contra les dones afganeses únics al món. Amb la participació de l'Ajuntament de Barcelona i ASDHA.
Biografía del autor
Gervasio Sánchez és periodista des de 1984. Els seus treballs es publiquen en Heraldo de Aragón, La Vanguardia, i col·labora amb la cadena SER i la BBC. És autor de diversos llibres fotogràfics, entre ells Kosovo, Niños de la guerra, Sierra Leona. Guerra y paz, La caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet, Latidos del tiempo, Desaparecidos/Víctimas del olvido, Vidas minadas i Sarajevo 1992-2008 (publicats per Blume). Ha estat mereixedor dels premis Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Prensa, Andalucía de Cultura, Derechos Humanos de Periodismo, Liber Press, Javier Bueno i Joan Alsina de Casa Amèrica Catalunya; les institucions aragoneses li van concedir la Medalla d'Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla al Mèrit professional. El 2008 va obtenir el Premio Ortega y Gasset per la fotografia Sofia Elface Fumo amb la seva filla Alia i el 2009 el Premi Nacional de Fotografia. A l'abril de 2011 va rebre el Premi Internacional Julio Anguita Parrado per «la seva independència, la seva excel·lència periodística i per ser capaç de mantenir una clara consciència cívica i un permanent compromís cívic». El jurat també va voler «reconèixer en la seva figura el valor del treball dels reporters gràfics». Al maig de 2011 va rebre la Gran Cruz de la Orden Civil de la Solidaridad Social. És enviat especial per la pau de la UNESCO des de 1998. Mònica Bernabé és una periodista barcelonina que va treballar durant anys al diari El Punt, com a responsable de temàtiques d'immigració i gènere. Arran del seu primer viatge a l'Afganistan l'any 2000, va fundar l'Associació per als Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA), ONG que presideix en l'actualitat. Entre 2000 i 2007 va viatjar cada any a l'Afganistan, on es va instal.lar com a freelance a mitjans de l'any 2007 És l'única periodista espanyola que treballa de forma permanent al país, i pel seu treball en zona de conflicte i la seva constant denúncia de la violació dels drets humans i de les dones ha guanyat diversos premis, entre els quals destaquen el premi Julio Anguita Parrado de periodisme (2010), el Premi Proteus en l'àmbit de la cultura i la comunicació (2011) i el Premi Cirilo Rodríguez per a corresponsals (2013). Publica els seus articles al diari El Mundo i col.labora amb Ràdio Nacional d'Espanya, Catalunya Ràdio i Canal Sur TV, entre d'altres.
